Notes Històriques de Salàs

El lloc de Salàs apareix documentat cap l'any 840. Aquesta data ens sitúa en ple procés de feudalització de la Catalunya Vella.
El fet de que al segle IX ja es parli de la presència d'un "castro" a Salàs no l'hem de veure només com l'existència d'una estructura fortificada en un lloc peeminent de l'horografia, sinó, més bé com a l'existència d'un recinte tancat, fortificat i denfensat, a l'interior del qual es desenvolupa i viu una població.
Aquest seria, possiblement, el Salàs que trobaríem fins al segle XII. Una població situada a mitja altura de la carena d'una petita serra, molt ben defensada pel seu vessant Sud (barranc de la Solana) i Est (raval de la Carretera) degut al gran desnivell existent, sobretot pel barranc. Pels altres dos laterals, la muralla i el fossat reforçaria el seu caràcter defensiu.
L'urbanisme del "castrum" s'estructuraria a partir d'un únic carrer, el de Bon Jesús, que connectaria els dos únics portals existents: el de Soldevila, encara visible avui en dia, i el desaparegut de Barta, defensats per sengles torres circulars. A banda i banda de carrer es distribuirien els habitacles, alguns d'ells adossats a l'estructura del castell, localitzat allà on actuament s'alça l'església parroquial.
En aquest sentit, la torre de Barta s'inscriuria dins d'aquest primer sistema defensiu del clos murat, tenint com a funció principal controlar el pas del portal contigu a ella, aviu desaparegut, i defensar-lo d'incursions hostils.
És possiblemente durant  plena Edat Mitja que l'urbanisme de Salàs es desenvoluparà amb mès intensitat, ampliant la població per la carena i defensant-la amb un extens fossat i quatre portals d'entrada. D'aquesta manera, el portal principal de Soldevila continuarà mantenint la seva funció a l'igual que la seva torre annexa, tot i que es reforçaran i es milloraran defensivament; el portal de Barta desapareixerà i la serva torre annexa quedarà sense la seva funció original de defensa de l'accés; el carrer Bon Jesús, que unia els dos portals, conformarà un colze que portarà cap a una plaça. al centre de la població, que orientarà els dos carrers paral-lels per on es distribuiran els habitatges envers la part alta, cap a l'Oest, fins acabar en un altre portal amb la seva torre annexa (el de Capdevila). Per finalitzar, un quart portal, possiblement d'ús veïnal, s'obrirà de la plaça cap al barranc de la Solana.

Segell antic de Salàs de Pallars

D'aquesta manera, entre els segles XII i XIV, el nucli primitiu quedarà absorbit per l'expransió urbana envers ponent, i es portarà a terme mitjaçant uns paràmetres defensius materialitzats en un ample fossat i una forta muralla que es construiran entre la torre de Soldevila i la torre de Capdevila pel Nord-Est. Per la banda meridional, el fort desnivell i la línia defensiva formada per les mateixes cases, sense obertures significatives envenrs l'exterior, tancaran el cercle defensiu de Salàs.
El castell serà substituït per l'església parroquial cap al segle XVII i les muralles de la vila closa es començaran a desmuntar a mitjans del segle XVIII, quan el marquès de Mina, capità general de la provincia, va autoritzar derruir-les i ocupar el fossat per construir-hi cases, corrals i eres.
Serà a partir d'aquest moment en que els trams de muralla quedaran majoritàriament amagats per les cases i corrals que s'obriran cap a la zona exterior. El creixement urbanístic en el tram que va de la torre de Soldevila a la torre de Barta deixa, en el lloc antigament ocupat pel fossat, un espai estret, que en molts casos servirà per ampliar les cases veïnes de l'interior del casc antic.